11 Maig de 2010 a les 18:07
Al cel de les oques hi pot pujar qualsevol i hi ha lloc per a tothom. Això si: sovint es necessita un aprenentatge que, depenent de cada cas, pot ser més o menys llarg. L'experiència del camí és personal, intransferible i a vegades feixuga, però aquell qui ha aconseguit arribar-hi sap que la fita representa un abans i un després en la seva vida. Potser és per l'alçada del lloc però allà dalt tot sembla més nítid, més autèntic i les úniques "obligacions" són les de ser, badar i crear. A vegades la creació porta a la bellesa i quan això passa es sent la necessitat de compartir-la amb els altres.
Al cel de les oques, si hi arribeu, hi trobareu gent que somia. Els núvols d'aquest cel són els seus somnis que suren i passen. Si els voleu agafar s'esmunyen entre les mans, però tothom els pot veure ja que són el reflex de l'autèntica realitat.
Al cel de les oques no s'hi arriba en cap vehicle sofisticat. Jo, per exemple, sovint hi pujo amb una nau que té un màstil de sis cordes i un cop penjat, el temps i l'espai esdevenen relatius del tot. Si vols, tu també ho pots fer escoltant aquesta selecció de temes. M'agradaria compartir-los amb tu.
JORDI
És sorprenent el munt de possibilitats que la xarxa dóna a aquells qui com jo no disposem dels canals comercials per difondre les nostres obres… Un ordinador portàtil, un micro, i un senzill programa d’edició musical em són suficients. Però és clar que sense iniciatives tant heroiques com la de Terceravia, no podriem arribar plantar els nostres plançons: Moltes gràcies, amics!
I vet aquí les cançons que podreu escoltar: projectes inacabats que, esperant la intervenció d’altres músics, he amanit amb molt de feeling esperant compensar les deficiències d’un so que no té la qualitat d’un enregistrament fet en un estudi…
Em resulta difícil d’etiquetar la meva música dins d’un estil o identificar les influències que més hi pesen… Només puc dir que en el “fil musical” de la meva vida hi ha sonat i hi sonen The Beatles, Bob Dylan, E. Clapton, B.B. King, J.J. Cale, Steely Dan, Steve Winwood, The Traveling Wilburys, Pat Metheny, Coldplay, i en general molt blues, rithm and blues i molt soul...
Pel que fa a la temàtica de les lletres, no sempre estan inspirades en la pròpia experiència vital, però si que volen retratar emocions viscudes com ara l’alegria de viure i l’esperança, però també el disgust i la tristesa, l’enyorança, l’amor i el desamor, l’humor i el mal humor…: en definitiva les llums i les ombres que planen habitualment sobre la vida de les persones. Espero que us agradi.
Jordi Torné
http://www.myspace.com/jorditorn
http://www.musicalliure.cat/media/people/jorditorne
BUSCO MUSICS PER A PREPARAR DIRECTE
Català |
Castellano |
